Pou

Ens fa reflexionar la llum, la llum que tot ho sana, tot ho omple, tot ho il·lumina, tot fins i tot, ho purifica, ho consumeix…

Aquella llum que no resisteix tot allò que no sigui llum…

En el llibre, trobem un poema amb molta llum, la llum quasi entesa com quelcom amb vida pròpia que ocupa un espai. Fem una melodia de tres peces desmuntables que ens ajuden a muntar el poema, com un joc de construcció i tot comença ha estar més clar.

Salut i bones audicions !

Pou

La llum llançada al fons dels cossos,
al fons immens dels cossos.
Com aquella llum que cau, celeste,
en la gran ceguesa del mar.
Com a fora, tot cau al sol i es crema
perquè al fons, a fora, hi ha el sol
amb els seus feixos de llum
en el seu centre diamant.
I els feixos brillen, pesen i cauen enfosquits,
quan la llum de fora esposa dins,
quan a dins va encovaint-se i fonent-se
la llum que ja no cap a fora.

Text extret del llibre Obreda de PEREJAUME, part: Les Obredes, pàg. 92

About utopicsigualada

Grup de música eclèctica

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: