Cridats a comparèixer

cridats

Camí del volcà Croscat a la garrotxa / MSSS

El nostre nom va perdre un guió, que separava la u dels tòpics. Jo el vaig trobar pel camí. Però ja m’havia acostumat a la seva absència en el nom.
M’havia acostumat a afegir-lo jo, amb la meva imaginació. M’agradava la idea, que els altres, al llegir el nom, també haguessin de fer-ho; afegir el guió absent, el guió invisible. Que sense ser-hi, en el buid que hi havia deixat estigués contingut el seu record, la seva petjada, allò que omplia el cap de guions que mai havien estat escrits, doncs, estaven perduts pels camins dels volcans i altres camins diversos.

Cridats a comparèixer

De no dir-les
les paraules se m’han dit.
Quan anostrem un lloc
és ell qui se’ns posa a la boca.

És ella la que ens sorolla,
la paraula a qui ens donem
dòcils al sentit
que es deixa prendre,
com una boca que li fóssim.

Que és sempre ella,
la paraula,
que dubta de venir-nos,
de deixar-se, o no, venir.

Text extret del llibre Obreda de PEREJAUME, part: Les Obredes, pàg. 86

About utopicsigualada

Grup de música eclèctica

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: